En català, hi ha diferents maneres de referir-se a un alumne que estudia intensament, especialment de manera memorística. Segons el context, es poden fer servir els adjectius estudiós, estudiosa o aplicat, aplicada; i amb un sentit més despectiu, es poden utilitzar el nom setciències, per exemple, o els adjectius saberut, saberuda; motivat, motivada o superdotat, superdotada, entre altres. Per exemple:

La Paula és una noia molt estudiosa.
Aquell és un motivat de la vida, sempre treu matrícules!

Altres fórmules més creatives consistents a fer servir mots compostos i que aporten el sentit despectiu que té originàriament la forma empollón són: clavacolzes; pelacolzes; colzepelat, colzepelada; socarracelles; cellacremat, cellacremada; memorietes; xuclapàgines; m'ho-sé-tot; rosegaapunts; xuclaapunts; covallibres...

La clavacolzes diu que no aprovarà les mates... Ni de conya, no m'ho crec!
Va, rosegaapunts, deixa'ns estudiar... que ja sabem que t'ho saps tot.